ANTECEDENTS

Les agendes globals, Agenda 2030 i Nova Agenda Urbana, són el primer marc de referència per les Agendes urbanes Locals. Pel seu desenvolupament, La Unió Europea i l’Estat espanyol han impulsat les seves agendes urbanes, com a marcs estratègics que aterren els ODS a nivell de territori perquè els governs locals ho facin als seus municipis.

AGENDA 2030

Per a donar resposta a les conseqüències de la ràpida urbanització i els hàbits destructius de l’ésser humà sobre el planeta, els estats membres de Nacions Unides donen l’any 2015 el vistiplau unànime a una agenda global amb l’any 2030 com a horitzó, i amb 17 ODS com a eixos principals. El compromisos dels estats son alinear les polítiques amb els ODS i establir les regulacions necessàries per aconseguir-ho.

L’Agenda 2030 és “un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia”.

Suposa, per tant, una transformació a nivell social, econòmic i ambiental, per tal d’ integrar en el nostre pensament i la nostra manera d’actuar aquests elements essencials.

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/2015/09/la-asamblea-general-adopta-la-agenda-2030-para-el-desarrollo-sostenible/

NOVA AGENDA URBANA

La Nova Agenda Urbana (NAU), adaptada a Habitat III a Quito, Equador, el 20 d’octubre de 2016, sorgeix com un canvi de paradigma fonamentat en la ciència de les ciutats i estableix estàndards i principis per a la planificació, construcció, desenvolupament, gestió i millora de les zones urbanes. La NAU està dissenyada com un recurs per a diferents actors en múltiples nivells de govern i per a organitzacions de la societat civil, del sector privat i de tots els que resideixen als espais urbans. La NAU  destaca els vincles entre la urbanització sostenible i la creació d’ocupació, les oportunitats de subsistència i la millora de la qualitat de vida, i insisteix en la incorporació d’aquests sectors en totes les polítiques i estratègies del desenvolupament i/o renovació urbana.

La NAU funciona com un motor propulsor dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en particular l’ODS 11 – Fer que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles – per proporcionar un marc integral per guiar i fer un seguiment de la urbanització arreu del món. L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11 estableix objectius i defineix indicadors per mesurar el progrés i el creixement.

Les fites que suposa l’assoliment de l’objectiu 11 són: la de millorar els barris marginals i l’accés a l’habitatge, millorar la seguretat viària, augmentar una urbanització inclusiva i sostenible, protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural, augmentar la resiliència de les ciutats davant desastres naturals i reduir l’impacte ambiental negatiu de les ciutats, i proporcionar accés universal a zones verdes i espais segurs per a tothom.

Per a implementar la Nova Agenda Urbana es va plantejar un desenvolupament en cascada de lo global fins a lo local, de manera que el mecanisme per a dur-ho a terme era que els països i regions elaboressin les seves pròpies agendes urbanes.

Sota aquest marc global, Europa i l’Estat Espanyol desenvolupen les seves Agendes urbanes, que configuren el marc estratègic general de la política urbana integral dels municipis.

https://onuhabitat.org.mx/index.php/la-nueva-agenda-urbana-en-espanol

AGENDA URBANA EUROPEA

Seguint amb aquest procés d’aterrar els conceptes de la NAU al territori, el mateix any 2016 se signa el Pacte d’Amsterdam, que conté els elements i el marc operatiu de l’Agenda Urbana Europea, la qual planteja tres instruments clau de les polítiques comunitàries:

  1. Millorar la regulació. De manera més eficaç i coherent amb costos mínims i sense suposar importants càrregues administratives a les empreses i organitzacions.
  2. Millorar el finançament. Mitjançant la millora de la qualitat de les fonts de finançament i proporcionar l’accés a fons per part dels governs municipals.
  3. Millorar l’intercanvi de coneixement sobre temes urbans i bones pràctiques.

La UE, és l’organisme que estableix el marc d’actuació general i defineix les polítiques a dur a terme i els programes operatius que regeixen les polítiques urbanes dels estats membres. En el cas de l’Agenda Urbana, ho va fet i ho està fent, establint diàleg i associacions entre la Comissió Europea, els governs nacionals, les autoritats locals i altres actors implicats, per tal d’elaborar plans d’acció.

L’Agenda Urbana Europea estableix els temes prioritaris a tractar per les polítiques urbanes i territorials, que son: qualitat de l’aire, economia circular, adaptació al canvi climàtic,transició digital, transició energética, habitatge, inclusió de migrants i refugiats, contractació pública innovadora i responsable, impuls de l’economia local, ús sostenible del sòl i solucions basades en la natura, mobilitat urbana i pobresa urbana.

https://ec.europa.eu/info/eu-regional-and-urban-development/topics/cities-and-urban-development/urban-agenda-eu_es

AGENDA URBANA ESPANYOLA

En el marc estatal, l’any 2019 s’aprova l’Agenda Urbana Espanyola (AUE), document estratègic realitzat seguint els principis de l’Agenda 2030, de la Nova Agenda Urbana de Nacions Unides i de l’Agenda Urbana Europea.

L’Agenda Urbana Espanyola neix amb la finalitat d’establir polítiques urbanes en les tres esferes de la sostenibilitat -mediambiental, econòmica i social- que puguin ser activades pels municipis mitjançant plans d’acció. Els plans d’acció de les agendes urbanes locals, hauran de proposar els canvis necessaris a nivell normatiu y de planificació, per tal d’establir una nova visió urbana integral que tingui com a objectiu final la millora la qualitat de vida de la població.

L’AUE facilita una metodologia als municipis per que puguin implementar els seus propis plans d’acció de les seves agendes urbanes, establint un marc estratègic, un mètode sistemàtic i un sistema d’indicadors de seguiment i avaluació.

L’AUE compta també amb el seu propi pla d’acció, en el qual s’identifiquen les accions per assolir una adequada implementació.

https://www.aue.gob.es/

AGENDA URBANA DE CATALUNYA 2050

L’abril de 2017, el Consell Executiu de la Generalitat va acordar elaborar l’Agenda Urbana de Catalunya. Al novembre de 2018 es va constituir l’Assemblea Urbana de Catalunya (AUC), els membres de la qual van signar la Declaració per a una Agenda Urbana de Catalunya i al 2019 es va finalitzar el procés de participació dels agents del territori i el 22 de juny del 2022 es va aprovar l’Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050.

http://agendaurbanacatalunya.cat/

PLA D’ACCIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA: IMPULS DE LES AGENDES URBANES LOCALS

Sota el marc global que suposa l’adopció per part de l’ONU de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, la Diputació de Barcelona, a través de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) engega en el 2020 el Projecte Transformador Impuls de les Agendes Urbanes Locals.

Els projectes transformadors, integrants del marc estratègic del Pla d’Actuació de Mandat de la Diputació de Barcelona 2020-2023, aprovat el 2020, suposen una nova mirada a les polítiques públiques locals, i incorporen el compromís de la institució amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l´Agenda 2030.

La Diputació de Barcelona i la Secretaria General de l’Agenda Urbana i l’Habitatge del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA) van signar al juliol el protocol que inclou al El Pla d’Acció del projecte Impuls de les Agendes Urbanes Locals de la Diputació de Barcelona com a projecte pilot dels plans d’acció de l’Agenda Urbana Espanyola. El Pla d’Acció ha estat beneficiari d’ajuts del fons del Pla de recuperació, Transformació i resiliència (PRTR) de l’Estat Espanyol.

L’objectiu d’aquest projecte és, principalment, aterrar els continguts de les agendes globals a la realitat dels municipis de la demarcació. Per assolir-ho, es dona suport als ens locals a través de:

A. Suport tècnic individualitzat a les entitats locals en la redacció de les agendes urbanes locals, d’acord amb els criteris de la nova agenda urbana, però atenent la realitat municipal, alineant les inversions públiques locals i aportant recursos de la corporació per aconseguir-ho.

B. Creació i gestió de la Xarxa d’Agendes Urbanes Locals (XAUL) de Barcelona. Espai relacional de cooperació, intercanvi, innovació, aprenentatge i seguiment. La iniciativa ha de suposar l’activació de dinàmiques que afecten diferents i nombrosos agents del territori.

Amb la XAUL es vol promoure i articular la coordinació entre les diferents agendes i agents, facilitar la creació d’aliances, millorar capacitats i constituir-se en lloc on crear compromisos i avançar junts en el procés d’implementar l’agenda urbana local.

Entre altres eines que oferirà la XAUL als ens locals, s’està treballant en la creació d’un VISOR de les AUL, per al seguiment de la implementació de les agendes de la demarcació.

Actualment hi ha 20 municipis adherits a la XAUL.

C. Aliances i col·laboració amb altres agendes i fòrums: Agenda Urbana Española, Agenda Urbana de Catalunya, FEMP, Diputació de Granada, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, etc.

https://www.diba.cat/es/web/pam-2020-2023/projectes-transformadors